6 febrer de 2026 a les 19:10
Aquesta setmana, el president de l’Estat Espanyol, Pedro Sánchez, deixava anar un dels titulars de l’any. La intenció del seu executiu de prohibir l’accés a les xarxes socials als menors de 16 anys, mesura que passarà pel Consell de Ministres la setmana entrant. A més, Sánchez vol adoptar altres mesures per augmentar el control de les plataformes digitals, un anunci del qual en volem saber més. Per això, hem convidat al “Parlant de tot” a la vilassarenca Anna Tarragó, professora de la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona. Amb la nostra companya hem baixat a la terra aquest anunci de Pedro Sánchez.
Ella, en tant que docent a la Universitat amb alumnat de primer any, té una molt bona visió de la perspectiva dels i les adolescents sobre les xarxes socials. L’àmbit digital és una de les seves especialitats. Per a ella, Sánchez intenta replicar les proves pilot que ja s’han fet en països com Nova Zelanda o Dinamarca. A mesura que es vagin fent més proves pilot, aquestes proves s’aniran perfilant i matisant. Aquestes proves no s’estan fent a totes les xarxes socials, sinó a les anomenades “Les gran vuit”, és a dir, les més gegants.
El model de negoci de les xarxes crea addicció
Per a Sánchez, cal fer de les plataformes digitals un espai saludable i, en aquest sentit, s’ha queixat de la proliferació de discursos d’odi, contingut pornogràfic i desinformació, dient que té efectes negatius en els joves. Clar. La proposta, d’entrada, queda clara. Una altra cosa és com es pot aplicar de manera efectiva.
És el que es coneix com a filtres d’edat. Tarragó ha explicat que, en aquestes proves pilot, es fa passar per una pantalla prèvia abans de l’accés, en la qual s’han d’introduir dades com la data de naixement i el DNI.
Per tant, atents a com es desenvoluparà tot plegat. De moment, Sánchez ha dit que el seu govern presentarà la setmana vinent un nou projecte de llei per responsabilitzar els executius de les xarxes socials pel contingut il·legal i per criminalitzar la manipulació algorítmica i l’amplificació de contingut il·legal.
Clar. Segurament, el focus del problema és en aquells menors que ja són dins de les xarxes socials. Com recular i fer marxa enrere.
De fet, apunta la nostra especialista, seria una situació molt semblant a la del tabac. Quan es va començar a fumar, no se sabien els efectes nocius sobre la salut, i quan es van fer evidents, els governs van començar a establir regulacions cada vegada més dures.
Pedro Sánchez ha anunciat que Espanya s’ha aliat amb 5 països europeus en una coalició digital per imposar una normativa més estricta. Però, l’addicció és al mòbil o a les xarxes socials? Tarragó alerta que el model de negoci acaba creant addicció.
Darrere de l’anunci de Sánchez, hi trobem la voluntat de canviar la legislació perquè els executius siguin legalment responsables de les violacions a les seves plataformes. I és que, recorda Tarragó, el món ha patit un rapidíssim procés de digitalització en menys de 30 anys.
Aquestes plataformes necessiten que els seus usuaris estiguin permanentment connectats perquè el seu model de negoci sigui rendible.
A la població, per tant, se’ns presenta una trampa perversa, ens avisa la professora universitària:
“No ser-hi et fa ser fora, ser-hi t’aliena”.
De cara al futur, legislador i operadores hauran de buscar un punt de trobada entremig.
Tarragó ha subratllat que el sector de les xarxes socials s’anirà transformant.
L’anunci de Sánchez acaba avisant que la Fiscalia perseguirà i portarà als tribunals les possibles infraccions legals comeses per Grok, TikTok i Instagram.
Al “Parlant de tot” vam completar l’anàlisi amb la “Tertúlia Jove”, en què Tarragó va intervenir amb els alumnes de 4t d’ESO l’INS Pere Ribot, que van debatre i formular preguntes sobre aquesta nova llei.
Notícia emesa al “Crònica”