Amputar-se la mà per tenir qualitat de vida

A grans mals, grans remeis. La vilassarenca Meritxell Caballé comença a veure el final del túnel. Del seu túnel. Les autoritats sanitàries ja han donat el vistiplau per l’amputació de la seva mà dreta. I és que la Meri porta un calvari a l’ esquena. Més de 28 intervencions quirúrgiques per salvar una mà que ella va veure com anava perdent, ha dit, després d’una rehabilitació, que ella titlla de nefasta, després que l’operació inicial de la mà accidentada fos un èxit. 11 anys de calvari. Ara, està esperançada i vol compartir la seva experiència a través dels nostres micròfons i, sobretot, poder ajudar, amb el seu testimoni, persones que passin per un cas com el seu. Una distròfia reflexa.

Sembla que a la vilassarenca se li acaba la foscor. Encara no té dia. El que sí que sap és que ja té el sí, i això, ha dit, “és el més important”.

Només, confessa, vol qualitat de vida. Se la mereix. Ha explicat que fa anys no pot tocar aigua i això li provoca problemes a l’hora de dutxar-se. Ha hagut d’aprendre a utilitzar la mà esquerra per escriure, per signar, per dutxar-se, per vestir-se, per pentinar-se, per a cuinar….

Ha explicat que tota aquesta situació li ha provocat una gran depressió.

La seva malaltia, absolutament invalidant, és aquesta distròfia que va desenvolupar arran d’una mala rehabilitació. Dolor físic, molt. Dolor mental, moltíssim.

Ha subratllat que la distròfia reflexa és una malaltia molt desconeguda.

Comparteix amb nosaltres la seva experiència. Accident laboral. Treballava a l’hostaleria i el calvari va començar quan va anar a llençar les escombraries. Mentre estava llençant l’orgànic, se li va clavar a la mà una copa, que no va veure, i es va seccionar el radial i l’artèria principal que baixa pel braç dret. Es va treure el vidre i va començar a sagnar molt, es va marejar. Va estar vuit hores ingressada i després van operar-la. Ha recomanat a aquelles persones que, sense voler, es clavin un vidre, que no se’l treguin i que vagin a Urgències immediatament.   

L’operació de la mà va ser un èxit. El problema va començar en la rehabilitació. La Meri denuncia que van fer proves amb ella i, aquest fet va comportar, segons ha dit, que desenvolupés la temuda distròfia.

La rehabilitació de la mà va començar fent peses d’un quilo, quan hauria d’haver-la iniciat, ha dit, amb el tacte.

Comptat i debatut, 28 intervencions quirúrgiques i llarguíssimes jornades de rehabilitació, fins que va dir que prou.

Però un mal guionista fa que aquest calvari “no només”, i posem aquest “només” entre cometes, quedi aquí, ja que desenvolupa una al·lèrgia en la pell a la plata, als apòsits que porten silicona, al làtex dels guants… Ha manifestat que a conseqüència d’aquest fet li van cremar tota la pell i que ara té cel·lulitis i úlceres sagnants  en la pell, a part de la distròfia. Va ser una mala praxi, ha dit, del doctor de dermatologia.

Per tant, i davant aquesta situació, ella va prendre la decisió d’amputar-se la mà. 11 anys sense cap mena de sensibilitat. Ha subratllat que ja està preparada per a aquesta operació.

Busca, insistim, qualitat de vida. Creu que el problema del dolor fantasma del membre que ja no tindrà, no l’ha d’afectar a ella.

Esperançada celebra que la intervenció, que hauria de ser ara ja definitiva, ja està autoritzada. Només resta definir el dia. Només li amputaran la mà que és la zona afectada per la distròfia.

I un altre aspecte a definir, a parlar i a perfilar és el de la pròtesi. Els seus nervis no treballen. Amb aquestes bones notícies per a ella, la Meri confessa que fa un parell d’anys que va decidir prendre’s la vida d’una altra manera, arran que es va separar.

Molt activa a les xarxes socials, la vilassarenca està molt informada, busca ajudar persones que passin per la mateixa situació. Compta amb el suport de la seva família, del seu entorn i, en especial, de la Glòria d’Oh Cintes

Per si la vols buscar a les xarxes socials, està a Instagram i a Tic Tok. Ja veu el final, considera que està al final del túnel.

La Meritxell ha volgut venir a Vilassar Ràdio per donar visibilitat a la malaltia que pateix. Recorda que viure amb dolor, a banda d’invalidant, és terrible. Sap que, encara li queda un procés molt llarg per endavant.

Desitja deixar de prendre’s les 25 pastilles que cada dia l’esperen. Seguirem, des del 98.1, la seva evolució.

(Reportatge: Joan Escofet)