Àlex Zafra, medalla de bronze de taekwondo als campionats de Catalunya i Espanya

Sempre fa molta il·lusió quan els esportistes de Vilassar de Mar assoleixen èxits importants. És el cas de l’Àlex Zafra, que dilluns es va proclamar medalla de bronze de taekwondo en el campionat d’Espanya per equips. Pocs dies abans, bronze també al Campionat de Catalunya. A més, i als seus 22 anys, està entrenant, ja, amb la selecció espanyola absoluta. Un somni per a ell.

L’esport és la seva vida. Zafra estudia al Tecnocampus de Mataró la carrera de CAFYD, el que abans era INEF. El trobem molt satisfet després dels dos bronzes, pràcticament consecutius, que acaba de guanyar. De ben petit, es va inclinar pel Taekwondo. Ha explicat que va veure que és un esport on a mesura que es va progressant es nota molt.

Als 15 anys la criatura ja era cinturó negre. Que déu-n’hi-do. Assegura que el taekwondo li ha aportat i li aporta un munt de coses a la seva vida.

Ha destacat que el taekwondo ha fet que s’hagi tornat una persona disciplinada per a aconseguir els objectius que es proposi.

Hem volgut saber, ja que tenim aquest campió amb nosaltres, quines són les principals diferències del seu esport amb altres arts marcials. La clau? Les puntades, el treball de cames. Hi ha diferents tipus de puntades (giratòries, amb salts …)

Els punys s’utilitzen poc, només per a acurtar distàncies.

Entrena a Premià de Mar, al club Avellaneda i, també, al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat amb la selecció espanyola absoluta.

Com encaixa un jove de 22 anys treballant amb el conjunt sènior estatal? Per a ell, és un somni fet realitat.

Ara treballa amb la categoria de -74 kg.

Ens ha explicat les seves principals virtuts i allò en què ha de millorar. Ens ha dit que ha de millorar especialment, aguantar el ritme en combats difícils  i la concentració.

Àlex Zafra, sempre respectuós, ens explica quin és el ritual que fa abans d’un combat: li dona la mà i una abraçada al seu entrenador. És, ha dit, l’ancoratge que necessita per sortir a la pista.

I arribem al doble èxit aconseguit en pocs dies. Bronze al campionat de Catalunya, que li va deixar al de Vilassar de Mar mal gust de boca, i bronze a l’estatal per equips. Si les medalles de plata es guanya plorant, el bronze es guanya somrient.

I tant que sí. No ho dubtem. Doncs et recollim el guant. Los Angeles 2028? Ha dit que no és a temps per a participar-hi.

I els Jocs Olímpics de Brisbane del 2032? Ha manifestat que el temps ho dirà però els seus esforços estan encaminats a poder participar-hi.   

Desitgem tota la sort del món a l’Àlex Zafra que, qui sap, es podria convertir en el tercer olímpic de Vilassar de Mar després de les gimnastes Mònica Miralles i Tània Gener, que van ser a Atenes 2004