Addictes Solitaris: l’addicció al porno, el testimoni del Joel

Avui al programa hem dedicat una nova entrega de Addictes Solitaris a les addiccions de conducta, centrant-nos en un fenomen cada vegada més present entre joves i adolescents: l’addicció a la pornografia. Ho hem fet amb Montse Martínez, responsable d’Addict Badalona, que ens ha presentat el cas del Joel. Ell justament avui fa 24 anys i en porta gairebé set en tractament. El seu és un testimoni dur, honest i necessari.

Addiccions de conducta: quan el consum és invisible

A Addict Badalona treballen tant addiccions a substàncies com addiccions de conducta. El cas del Joel és d’aquests segons: una addicció exclusivament vinculada al consum de pornografia, una conducta molt normalitzada socialment però que pot esdevenir profundament destructiva.

Els inicis: fuga d’un adolescent ferit

L’arrel del seu patiment comença a l’adolescència. A 3r d’ESO va patir bullying i es refugiava en els videojocs com a via d’evasió. Sobretot als estius, sol a casa, passava hores jugant. Montse ho descriu com una “primera fase d’enamorament”: aquell moment en què la conducta addictiva comença a donar plaer ràpid, sense afrontar la realitat.

Durant el confinament de la COVID, aquest patró evoluciona cap al consum de pornografia. Tancat a casa i immers en xarxes socials, el Joel entra en contacte amb contingut sexualitzat i hi apareix la curiositat. A partir d’aquí, comença un consum intensiu a webs obertes.

La consciència de malaltia: el primer avís

El moment clau arriba durant la Festa Major de Montmeló. Ell passava pràcticament tot el dia consumint porno i acaba a la comissaria, víctima d’un intent d’extorsió a partir de continguts sexuals. És el seu primer gran senyal d’alarma. “Potser tinc un problema”, recorda.

Tot i això, continua consumint durant mesos. Aconsegueix estar sis mesos sense pornografia perquè necessitava temps per estudiar, però ho viu com un malson: irritabilitat, agressivitat verbal i fins i tot impulsos violents. En tornar a consumir ho té clar: “Sol no puc”.

La Montse remarca que les addiccions de conducta també generen síndrome d’abstinència, i que l’addicció —sigui a una substància o a una conducta— és una malaltia.

Escalada de consum i ruïna econòmica

El Joel comença amb webs gratuïtes, però aviat passa a plataformes de pagament i, en la fase més greu, a OnlyFans. Hi ha arribat a gastar entre 400 i 500 euros en una sola tarda. Per mantenir el consum, venia videojocs i consoles.

Sempre consumia sol, a casa, al llit: el patró clàssic de l’addicte solitari.

Impacte emocional i sexual

El Joel no ha tingut mai parella ni cap relació sexual física. Confessa que la pornografia li ha distorsionat completament la manera de relacionar-se amb les dones: les sexualitza, no sap parlar-hi sense pressió i veu el sexe a través del prisma del porno —domini, submissió, possessió.

El tractament inclou reeducació sexual i afectiva: entendre que el sexe pot ser una experiència sana, amorosa i real, molt lluny del model violent i deshumanitzat del porno.

Bullying i primer enamorament

A l’institut, Joel estava deprimit i aïllat. Recorda que es va enamorar d’una noia que senzillament el va tractar amb respecte, que el va fer sentir vist. Aquell petit gest va ser un primer punt de llum en un moment molt fosc.

L’ús de l’ordinador, un repte del tractament

Actualment, Joel ha acabat un grau en gestió de ciutats intel·ligents i cursa un màster en eficiència energètica i descarbonització. Això implica treballar constantment amb l’ordinador, una eina que havia estat la porta d’entrada a l’addicció.

Durant mesos de tractament no va tocar cap dispositiu. Ara, amb la Montse, està reaprenent a utilitzar-los com a eines de treball: neteja digital, hàbits segurs i nous patrons saludables.

Demana ajuda per primera vegada

Durant molt temps no ho havia explicat a ningú. Fins que un dia, en un crit de socors, es va obrir amb la seva mare. “Mama, necessito ajuda perquè em passa això”, li va dir. Ell ho recorda amb vergonya, però també com un moment salvador.

Present i futur: una esperança real

Avui Joel porta 6 mesos i una setmana sense consumir pornografia. Té un registre al mòbil on apunta cada dia superat. Assegura que, per primera vegada, té ganes reals de millorar.

Ha començat a llegir llibres de feminisme per deconstruir la mirada misògina que li ha deixat l’addicció. Té pocs amics, però tots de confiança. Vol construir vincles sans, de veritat.

La teràpia que té aquesta tarda, diu, ha estat el millor regal d’aniversari.

La mirada de Montse Martínez

La Montse tanca amb una frase clau d’Addict Badalona:
“El addicto siempre busca algo que no sabe lo que es y que nunca llega.”

L’objectiu del tractament és que la persona comprovi dia a dia que és possible viure sense consumir i que cada petita victòria importa: cada dia, cada hora.

També remarca una idea essencial: les addiccions no són només drogues o alcohol. Pornografia, videojocs, jocs d’atzar i xarxes socials poden generar patrons addictius igualment destructius.